Actualment, un nombre reduït d’empreses controla gran part de la producció i distribució d’energia, formant un oligopoli. Aquestes empreses volen mantenir la seva posició dominant, i per això impulsen el desplegament massiu de macroparcs solars i noves línies de distribució. Això reforça el model oligopolístic i frena el desenvolupament de models descentralitzats i de proximitat.
Hi ha una oposició clara entre dos models: els models cooperatius d’energia, que busquen una producció descentralitzada i comunitària, i els macroparcs solars promoguts per grans empreses. Si no potenciem els models cooperatius d'energia, continuarem amb un model dominat per oligopolis. A l'Alt Empordà, aquests models cooperatius estan molt poc desenvolupats, mentre que en altres comarques com Osona, la xarxa de cooperatives energètiques està més consolidada. En general, Catalunya va molt endarrerida tant en aquest aspecte com en el desplegament de renovables en comparació amb altres regions d'Espanya o d’Europa.
A Catalunya no hi ha una planificació energètica clara ni coherent. El Pla Territorial Sectorial per al Desenvolupament de les Energies Renovables a Catalunya (PLATER) encara està pendent d’aprovació, i fins que no s’aprovi no es podrà establir una planificació concreta i consensuada. Mentrestant, les empreses avancen amb la seva pròpia planificació, presentant propostes de parcs solars i noves línies de distribució sense una visió territorial global.
Si no hi ha una intervenció clara i reguladora, el model energètic seguirà sent dictat pels especuladors i grans corporacions. La manca de regulació, transparència i participació local permet que aquestes empreses dominin el mercat energètic. És crucial que els municipis es coordinin i treballin activament per crear un model energètic més just i arrelat al territori.
Cal generar discurs, promoure iniciatives i potenciar les cooperatives i altres models de propietat comunitària per avançar cap a un sistema més democràtic i participatiu. Primer cal desenvolupar la capacitat de generació d’energia renovable, i després implementar solucions d’emmagatzematge per gestionar millor la producció i el consum (bateries o salts hidràulics).
En tot cas, l’avenç del model cooperatiu requereix de la creació de xarxes que connectin les diferents comunitats. Una opció ben a l’abast seria aprofitar la xarxa de carreteres existent per a l’expansió de la xarxa elèctrica, evitant així la construcció de noves infraestructures innecessàries que podrien impactar el territori.
La coordinació entre municipis és fonamental per avançar en la transició energètica. Cal crear models energètics arrelats al territori, que responguin a les necessitats locals i no als interessos de grans corporacions. Per garantir una transició energètica efectiva i controlada pel territori, cal enfortir les oficines comarcals i altres estructures de governança local. Aquestes estructures han de ser capaces de gestionar el desenvolupament energètic de manera transversal, inclusiva i sostenible.
La falta de transparència i participació en els processos de decisió porta a projectes que afecten negativament el medi ambient i la comunitat, sense considerar les implicacions socials, econòmiques i culturals que tenen per als seus habitants.
La nostra veu importa: les decisions sobre el territori han de ser preses amb la participació activa de la ciutadania, garantint que les necessitats locals es tinguin en compte.
Un futur sostenible es construeix amb diàleg: la participació ciutadana és clau per trobar solucions que respectin el territori i el medi ambient.